Ja fa uns
quants dies que vaig publicar Una
nova melodia i, tal com deia en aquella entrada, en els moments que estic
vivint, amb la DSR
com a companya, la música em distreu i em fa molta companyia.
S’acosten les
festes de Nadal i vénen dies de viure i compartir amb la família; dies de converses
i sobretaules llargues que ens fan estar moltes hores quiets; dies que cadascú
viu a la seva manera, depenent del moment que està passant i dels fets que li han
marcat la vida.
Durant el “període
nadalenc”, en el calendari laboral s’hi acumulen dies festius en què no hi ha
sessions de rehabilitació, però les meves articulacions no es poden permetre
fer festa. Per això, malgrat les llargues sobretaules –que benvingudes siguin!-,
malgrat els dies festius i de repòs dels fisioterapeutes –tanmateix ben merescuts!-,
malgrat la mandra encomanadissa de les festes – prèvia a la llista de bons
propòsits amb què encetarem l’any nou!- i malgrat tots els “malgrats”, seguiré
amb les (auto)sessions de fisioteràpia, estirant i exercitant totes i cadascuna
de les articulacions afectades. I ho faré acompanyada d’aquelles melodies que
la meva ment associa amb la rehabilitació.
Ja que m’ha
canviat la melodia de la vida, no puc fer gaire res més que ballar al so que
toquen. Quin remei!
Espero que aquesta
segona tria us agradi.
Adriana, 20 de desembre de 2017
DSR-10
DSR-10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...